Per Juan González Soto
Poesia administrativa, aquest podria haver estat el títol de la comèdia Holding. Perruqueries canines, que, escrita i dirigida per Sergi Xirinacs, va ser estrenada al teatre El Magatzem de Tarragona el 22 d’octubre. Poesia administrativa, sí, sempre que la paraula poesia sigui entesa en la seva dimensió més irònica, lluny de qualsevol sentit líric, apartada de la seva particular voluntat d’expressar el món interior de les idees i els sentiments. Poesia administrativa, sí, sempre que la paraula poesia sigui admesa, no com a instrument metafòric del llenguatge, sinó com a rutinària maquinació d’eufemismes, com a procediment per al desbaratament i perversió del llenguatge. I és que la comèdia Holding. Perruqueries canines satiritza el món de l’administració, l’alambinat circuit de xarxes que connecten els diferents departaments per, a la fi, no arribar enlloc, o arribar al lloc d’on s’havia sortit, els complicats recorreguts, de vegades paral·lels, de vegades divergents, que hi ha creats entre passadissos i oficines, entre taules de despatxos i entre cadires departamentals. Aquesta és la poesia administrativa, l’embolicada trama de nusos i de fils, l’embrollat joc de ramals i connexions arbòries que hi ha entre els que disposen i els que resolen els tràmits que els ciutadans demanen. Aquesta és la poesia administrativa, els elaborats circuits de camins d’anada i de tornada de tot allò que el ciutadà –beneit i innocent– confia rebre després d’haver pidolat, oralment i per escrit, en la corresponent instància oficial.
Sergi Xirinacs Foto: C.F.
En definitiva, la comèdia respira molts aires de costumisme urbà, o ciutadà –i no és un joc de paraules–. Per altra banda la comèdia no ho és tant. En primer lloc, perquè encara que hi ha humor i no poques humorades, tot està presentat sense embuts, o sigui, amb severitat, de tal manera que no és la rialla el que destil·la l’obra sinó el somriure mordaç, corrosiu, aspre. En segon lloc, perquè la representació, que des d’un principi caminava cap a un final feliç, exigència de la comèdia, desemboca amb agror en un criminal que aconsegueix lliurar-se de la investigació que sobre els seus crims hi havia en curs (està clar que a aquest tipus de perforadora de la democràcia, cargol foradador sense fi i sense vergonya, ens tenen molt habituats els successius judicis contra càrrecs públics del país: penes minses per a polítics delinqüents, càstigs de fireta per a gestors de diners aliens, sancions de res per als corruptes de l’administració).
Al capdavall, Holding. Perruqueries canines s’allunya lliurement de la comèdia per entrar amb pols segur i pistola en mà en la representació d’una investigació policial, en el teatre d’intriga: la detectiu Lagarsa és contractada per un alt funcionari anomenat Cutillas, que, ingenu, que no innocent, o tal vegada tan xafarder com indica el seu nom, vol saber massa, o, pitjor encara, vol saber el que no hauria de saber. En qualsevol cas, la detectiu Lagarsa rep l’encàrrec de desemmascarar el traïdor, o la xarxa i el nus de traïdors, que han provocat aquest peculiar, o més ben dit, pecuniari embolic administratiu.
La investigació detectivesca i la història en si mateixa semblen una crònica periodística, però en escena, amb actors convincents i amb diàlegs trepidants, atorguen a l’espectador el benefici de somriure, encara que amb aspror, quan contempla el tan subtil com devastador entramat de la poesia administrativa.
Publicat a “El Punt” 28 octubre 2009
![teclasmit2[1]](http://hesteve.files.wordpress.com/2009/08/teclasmit21.jpg?w=187&h=300 "teclasmit2[1]")
s importants de la primera meitat del segle XX. L’adaptació teatral es basa en la traducció de Joaquim Mallafrè. Dublinesos fa un retrat, realista i singular, de la societat dublinesa, que passa de la burgesia més acomodada a les classes més baixes. En aquesta obra de James Joyce, alternen contes infantils i contes per a adults. L’espectacle de Francesc Cerro també pretén incidir en el tractament de cada text, d’acord amb el món que vol recrear. Tot i tractar-se de quatre històries diferents, Cerro ha utilitzat una dramatúrgia molt acurada, per donar a l’obra sensació de principi i final.