Feeds:
Entrades
Comentaris

Xavier Jové

Gòria Ganga

        La quarta sessió de Joc Partit del cicle 2009-2010 tindrà lloc el proper dijous 11 de febrer, a les 8 del vespre al Tetare El Magatzem. La iniciativa és resultat de l’acord entre el Departament de Filologia Catalana de la URV, Escriptors del Camp de Tarragona (ESCA) i el Teatre el Magatzem. La sessió del mes de febrer tindrà com a protagonistes els poetes Glòria Ganga i Xavier Jové. Es presentaran els clips escènics,  igual que en cada sessió a càrrec de la companyia de teatre El Magatzem, sobre l’obra dels dos escriptors, que dialogaran a l’escenari sobre l’obra respectiva.

       Gòria Ganga i Viñes, nascuda a Cervera del Maestre des de fa 25 anys viu a Tarragona. Ha publicat, entre altres els llibres de poesia Ressons del meu paisatge (2001), L’ull de la posta — Haikus i tankes— (2002), Violència (2003), Doll de foc (2004), Íntima paradoxa (2006), Versos polièdrics (2007) i Pas a pas  (2009). Ha estat guardonada en diversos concursos, ha publicat en reculls col·lectius i en revistes, a més de participar en les activitats de diferents grups literaris.

       Xavier Jové (Bell-lloc d’Urgell, 1962) és filòleg de formació i docent de professió. Ha publicat el poemari Tripulants (Arola, 2004) i —en la mateixa editorial— en té pendent de publicació un altre: Els 7 pecats revisitats. Ha escrit també una tesi doctoral al voltant de les relacions editorials entre la República de Weimar i la II República espanyola, i diversos articles de crítica literària, cultural o educativa.

Foto: Judit Fernández (El Punt)

       Isabel Olesti i Pep Blay han estat els darrers escriptors a participar en el cicle Joc Partit. De l’acte del passat dia 14 de gener al teatre El Magatzem  Albert Ventura n’ha fet aquesta crònica, publicada a “El Punt” edició Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre el dia 1 de febrer.

      Dijous 21 de gener el suplement Quadern del diari El País va publicar un reportatge crític sobre la situació cultural de la ciutat de Tarragona. Hi queda prou patent l’esperit del manifest Per un nova política cultural. El títol és impecablement eloqüent: Tarragona cultura en ruïnes. La visió es completa amb una anàlisi comparativa respecte Reus, Girona i Lleida.

       Podeu accedir aquí al reportatge de Ferran Balcells.

Simulació de la façana del futur Teatre Tarragona. Font: Aj. Tarragona

Literarum 2010

S’han fet públiques  les bases de Litterarum 2010, la tercera edició de la fira d’espectacles literaris que se celebrarà a Móra d’Ebre els dies 4, 5 i 6 de juny d’enguany, és clar.

Més informació al web www.litterarum.cat

El manifest al Metropol

Foto: Judit Fernàndez (El Punt)

  

       Encara que la reunió oberta i àmplia amb els representants del sector cultural de Tarragona havia estat convocada amb anterioritat, el manifest llegit el matí del dilluns al Teatre El Magatzem planava sobre el Teatre Metropol. No en tingueu el més mínim dubte. Llegiu-ne les cròniques:  

   

El manifest al Magatzem

Manifest per una nova política cultural

«En els darrers trenta anys la major part de ciutats del país han experimentat una transformació pel que fa a l’oferta cultural, la producció pròpia i els equipaments. Les institucions públiques, i particularment els ajuntaments, hi han assumit un paper capdavanter.

»Tarragona n’ha quedat al marge a causa d’una política cultural erràtica i efímera: els pressupostos municipals no aguanten la comparació amb els d’altres poblacions de característiques similars, els equipaments són deficitaris, la formació, la producció i l’oferta de programacions són insuficients. No hi ha un pla cultural ni polítiques culturals compartides amb la societat civil, tot i que així ho marquen els programes polítics dels partits de l’actual govern municipal. Les conseqüències d’aquesta política cultural dels darrers governs municipals ens obliguen ara, com a ciutadans, a manifestar que volem tenir els mateixos serveis que la resta de ciutadans d’aquest país.

»Els sotasignats reclamem públicament:

1. Que la cultura sigui un element vertebrador i dinamitzador de Tarragona i del seu futur, per crear una societat integradora, solidària i dinàmica.

2. Que la cultura d’una ciutat no és només la que generen les institucions públiques sinó també la que fan els seus ciutadans i els seus creadors, i per això demanem diàleg i respecte. Les administracions estan al nostre servei, i no al revés. Les administracions han de deixar d’actuar com una empresa d’oci i han d’obrir les portes a la participació.

3. Que es treballi a fi de consolidar una oferta cultural potent, estable, plural i de qualitat a la ciutat.

4. Que es prioritzi la formació dels ciutadans impulsant la seva capacitat de creació i innovació.

5. Que es faci una planificació de les infraestructures culturals que Tarragona necessita. Un pla realista i seriós, amb compromisos de calendari. I amb un consens ampli que superi la frontera de la present legislatura.

»Finalment defensem que l’accés a la cultura sigui un element vertebrador d’un projecte de ciutat d’acord amb els temps actuals. Volem avançar vers una definició de cultura, no entesa com a ornament, sinó com a servei públic i element de cohesió social. La producció cultural ha de ser factor d’innovació i de desenvolupament de la indústria i de l’estructura econòmica de la comunitat, i element distintiu i marca d’un territori. Per tot això, demanem que el senyor Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, lideri un procés continuat de diàleg i consens entre les institucions implicades i el sector cultural aquí representat.

Tarragona, 11 de gener del 2010.»

59 entitats secunden el manifest cultural El sector demana a l’alcalde de Tarragona que lideri la nova política cultural que necessita la ciutat  Notícia apareguda al diari El Punt 12 gener 2009

Per adhesions adreceu-vos al web Cultura Manifest

 

Joc Partit de narradors

       Emili Llamas en l’article enllaçat  parla de la conversa que van mantenir els escriptors Rosa Pagès i Lluís Figuerola el dia 10 de desembre de 2009 al Teatre El Magatzem de Tarragona, dins del cicle Joc Partit , organitzat per  l’Associació d’Escriptors del Camp, el Departament de Filologia Catalana de la URV i el Teatre El Magatzem.

       L’acte va començar amb un clip escènic sobre l’obra dels dos escriptors a càrrec de la companyia del Teatre.  La dramatització d’una petita selecció de textos va mostrar que malgrat les diferències, Rosa Pagés i Lluís Figuerola tenen punts en comú. Era difícil destriar de qui era un text i de qui era l’altre. Just al mig de l’escenari, després del clip, dues cadires nues … 

 Joc partit de narradors és un  article d’Emili Llamas  publicat al diari El Punt el dia 11 de gener de 2010.

        La tercera sessió del cicle  Joc Partit 2009-2010 tindrà lloc ewl proper dijous 14 de gener a les 8 del vespre al Teatre El Magatzem de Tarragona.  La iniciativa és del Departament de Filologia Catalana de la URV, de l’Associació d’Escriptors del Camp de Tarragona  i del mateix Teatre el Magatzem.Com altres vegades dos escriptors, en aquesta ocassió Isabel Olesti i Pep Blay, parlaran respectivament sobre l’obra de l’altre escriptor,  prèviament acompanyats i presentats per dos clips escènics.
        Isabel Olesti és periodista, escriptora, i crítica i professora de dansa. Col·labora entre altres a El País, Avui, El Temps o al Diari de Tarragona. Ha obtingut els premis Octubre-Andròmina (1988) i el Josep Pla (1995). Ha estat directora artística del festival de poesia de Reus, La Taca d’Oli.  Entre les seva producció cal destacar el recull e narracions Desfici (1988), les novel·les Dibuix de dona amb ocells ocells blancs (1995), L’aire groc (1996), El marit invisible (1999),  El festí de Nàpols (2002), La muntanya dels secrets (2005) i la biografia col·lectiva Nou dones i una guerra (2005).                                                                                                  

       Pep Blay és escriptor i periodista musical. La seva primera novel-la, Vampiria Sound, es va publicar després de l’èxit assolit per  les biografies d’alguns dels músics catalans, més coneguts: Lluís Llach, Sopa de Cabra i Els Pets.  És llicenciat en filología catalana i des de 1986 treballa com a periodista de cultura i espectacles. El 1989 va a començar a escriure sobre literatura al diari Avui, on es va especialitzar com a redactor musical. Durant quatre anys va dirigir el suplement Rock & Classics. Des del 1999 treballa a Televisió de Catalunya. Ha escrit també Gotholandia (2005), Enrique Bunbury (2007) i Eròtica Mix (2009).

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             

L’art i l’estafa

Escrit per Juan González Soto

       El dia 19 de desembre del 2009 es presentava a El Magatzem Dubbing’s flyer, l’última obra de Sergi Xirinacs. Al darrere d’aquest tÍtol intraduïble (el que és preocupant no és preguntar que significa aquesta expressió en anglès, sinó per què els artistes persegueixen aquesta llengua per expressar, o sumar-s’hi, qualsevol novetat), al darrere d’aquest títol intraduïble -deia- es desenvolupa una obra que presenta un tema sempre actual en qualsevol dinàmica cultural: l’engany acostuma a acompanyar l’ art o en forma part, l’ ensarronada és l’única cosa que anima i busquen els artistes. Es tracta, en definitiva, de contemplar l’ art com una forma més de l’enganyifa, un motlle més de l’enredada. Dubbing’s flyer presenta una exposició d’art contemporani experimental en la qual tot és res, i el no-res ho és tot, les ineptes maneres de la incapacitat, la futilitat de la impotència, el mínim valor de la fotesa, la vàcua i vanitosa banalitat. A Dubbing’s flyer, una suma de personatges, vestits a la moda del costumisme adequat a la situació pretesament artística, edulcorats amb l’eloqüència necessària a què l’engany és acostumat, visiten i decoren l’exposició d’un art tan buit com inexistent, capaç d’arreplegar qualsevol materia exhibible, encara que sigui deixalla d’escorxador, rcsidus de carnisseria, material de rebuig, budellada i mondongo.

       

       Es tracta, abans que res, d’acceptar la gran màxima, la falsa llei: és art qualsevol cosa que s’exposi en una galeria d’art, és poesia el que hi hagi imprès a qualsevol llibre de poemes, és cinema qualsevol pel·lícula que es projecti a qualsevol sala de cinema, en fi, és pintura a l’oli, i de la bona, el que hi ha en qualsevol llenç. I un cop l’espectador de la sala d’exposicions ha acceptat la falsa llei, les obres adquireixen el prestigiós títol d’obra d’art. Aquest saborós principi, convenientment amanit amb la verbositat i la ferralla del crític d’ art, enlaira les obres exposades a la divinitzada categoria d’obres d’art.

 

          L’ engany, es dirà, és innocent: la mentida no causa mal a ningú; el frau, atès que neix de l’error del pretès artista i mor en la incultura de l’espectador, no és cap delicte. Pero és l’art verdader el que sofreix la impostura, el veritablement calumniat. A més hi ha una doble presa de pèl: els estafadors, autoanomenats artistes, fan còmplice l’espectador, el fan encobridor de la mascarada ja que aquest, l’espectador, mostra aquiescència, assentiment, davant l’enganyifa. Hi ha un últim element clau, i molt del gust del teatre mordaç de Sergi Xirinacs. L’essencial problema del delicte artístic és que l’estafa no esta especialment dirigida als espectadors, pobres diables que assisteixen, pardalets i esnobs, a la insofrible exposició de tom. L’ensarronada consisteix a obtenir una subvenció de l’organisme públic que hi hagi a mà o que sigui accessible, per exemple, la regidoria de Cultura de l’Ajuntarnent de tom, disposada a finançar, i ho farà encantada, l’enfilall de barates ximpleries de saldo.   

Text de Juan González Soto ; Fotografies de Pau Gavaldà

Publicat a l’edició Camp de Tarragona del diari El Punt del dia 30 de desembre de 2009 ;  p. 32

 

 D. Balaguer

El dramaturg, director i actor de teatre tarragoní Sergi Xirinacs ha estrenat aquest cap de setmana al Teatre El Magatzem, de Tarragona, l’obra Dubbing’s flyer, protagonitzada per Jordi Roig, Marta Cervantes, Miki Villalba, Montse Sans i Cinta Ramon. La banda sonora de l’espectacle és d’Edgar de Ramon. Sota la forma d’una exposició d’art contemporani experimental, els personatges d’aquest muntatge teatral posen de manifest «la presa de pèl que sovint s’amaga darrere els artistes ‘divins’ i les seves preteses recerques», segons l’autor de l’obra. Xirinacs va oferir dues representacions, dissabte a la nit i diumenge a la tarda. La programació d’El Magatzem continuarà els dies 28 i 29 de desembre amb la representació d’El cabaret de les bèsties.

Notícia publicada al diari El Punt 21 de desembre 

Fotografies del muntatge cedides per Pau Gavaldà

Entrades anteriors »