Els contes de Pere Calders juguen amb les nostres representacions del món i amb la impossibilitat, o la pretensió, que siguin perfectes, reixides, cabals.
De fet, sabem prou que la realitat se’ns apareix sempre des d’una determinada perspectiva. Així, els cercadors de mites ens la fan veure poblada d’essers fabulosos i d’herois èpics; els tècnics i els científics ens la mostren, tot omplint-la d’invents i teories; els esperitistes, al seu torn, convoquen per a nosaltres fantasmes, viatges astrals, desaparicions i estranys mags, mentre que els juristes ens envolten de lleis, reglaments i procediments. Per no parlar dels artistes, just en el moment quan ens proposen altres móns versemblants diferents de la realitat que patim cada dia. Estem d’acord en que voler representar tota la realitat suposa distorsionar-la i que els nostres intents només en poden abastar alguns fragments o alguns aspectes. Sempre hi ha un punt a partir del qual les nostres cuites es tornen excesives, certament exagerades, absurdes, tal vegada ridícules o un pèl patètiques.
Calders no lamenta mai el fracàs que se’n deriva; ben al contrari: les trames del nostre autor desdramatitzen la situació, apel·len a l’humor, són afables. Sovint, els protagonistes, fins i tot els negatius, tenen l’oportunitat de rectificar, de ser salvats, de sortir-se’n. El narrador, a més, ens ho explica amb ironia, buscant tothora la nostra complicitat.
Us convidem que ho disfruteu amb nosaltres una altra vegada.
Representació d’Invasions al Teatre El Magatzem dissabte dia 16 de maig a les 10,30 nit i l’endemà diumenge dia 17 a les 8 de la tarda. Mateix repartiment i programa que el dia 28 i 29 de març.
Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.
(Pere Calders. Invasió subtil i altres contes)
ENs vam quedar sense poder entrar quan ho vau fer al mes de març. Vec que ens heu fet cas.
Molta merda
Dolors i Josep Maria
Veus, Esteve, com té raó l’ACS. Ets un professional de la lletra. Tant aquest escrit, més culte -si vols-, com l’anterior que vas fer, potser més proper -si vols-, em semblen molt adequats per a un programa de ma.
Molt xulo tot el bloc. Molt bona feina, Esteve. Endavant!
Bon ahir-demà! (Encara som allí, no?)
Eo!
Us he de confessar que vaig sentir com mai les cadires buides del públic. Sembla mentida, oi? Com si m’haguessin xuclat l’energia… les bandarres! Però com a espectadora, vaig continuar rient amb tots vosaltres…
Amb la ceba de l’amanida, amb l’aguanta noi, aguanta, amb els pressentiments alertadors, amb l’hidroplast 70, amb el tigre a la cuina, amb el tren que no arriba, amb l’atac de meningitis, amb la mà a la solapa…. i tants i tant moments que tinc guardats a la retina i que ja no se m’esborren. Les vostres veus, els vostres gestos, les vostres mirades…. Sou fantàstics, no en tingueu cap dubte!
Com deia el benvolgut Freddy: “Show must go on!”. Que en català seria alguna cosa com… “QUE CONTINUI LA FUCIÓ”!!! O era la funció